Durant els darrers anys, la tecnologia d'¨¤udio digital ha aconseguit un nivell tan alt de desenvolupament que s'ha convertit en l'alternativa m¨¦s efectiva i assequible per a la preservaci¨® de fonoteques de qualsevol magnitud. La integraci¨® del so en el marc dels sistemes de dades, el desenvolupament d'est¨¤ndards apropiats i l'¨¤mplia acceptaci¨® dels mecanismes de distribuci¨® d'¨¤udio digital han anat despla?ant la resta de mitjans fins al punt que ja hi ha poques alternatives per a la preservaci¨® del so que no es basin en l'emmagatzematge digital. La tecnologia digital ofereix el potencial per a satisfer moltes de les demandes i preocupacions de la comunitat arxiv¨ªstica, gr¨¤cies a la capacitat de duplicar a trav¨¦s del temps, sense p¨¨rdues, dades d'¨¤udio. No obstant aix¨°, els processos de codificaci¨® (o conversi¨®) d'anal¨°gic a digital, la transfer¨¨ncia a sistemes d'emmagatzematge, la gesti¨® i el manteniment de les dades d'¨¤udio, aix¨ª com la provisi¨® d'acc¨¦s ¨ªntegre a la informaci¨® emmagatzemada, comporten en conjunt nous riscos que cal assumir per a garantir que els avantatges potencials de la preservaci¨® i l¡¯arxiu digitals es fan realitat. El frac¨¤s en la correcta gesti¨® dels riscos pot comportar una p¨¨rdua significativa d'informaci¨®, de valor i fins i tot de contingut sonor.

Aquesta publicaci¨® del Comit¨¨ T¨¨cnic de l'Associaci¨® Internacional d'Arxius Sonors i Audiovisuals (IASA), Directrius per a la Producci¨® i Preservaci¨® d'Objectes d'?udio Digital s'adre?a als responsables d'arxius audiovisuals i pret¨¦n aportar, amb un enfocament professional, les l¨ªnies mestres en la producci¨® i preservaci¨® dels objectes d'¨¤udio digital. ?s el resultat pr¨¤ctic del document previ del Comit¨¨ T¨¨cnic, IASA-TC 03, La salvaguarda del patrimoni sonor: ¨¨tica, principis i estrat¨¨gia de preservaci¨®, versi¨® 2, setembre 2001. Aquestes Directrius cobreixen la producci¨® de c¨°pies digitals a partir dels originals anal¨°gics amb prop¨°sits de preservaci¨® i la transfer¨¨ncia d'originals digitals a sistemes finalistes d'emmagatzematge, aix¨ª com l'enregistrament de material original en format digital destinat a l'emmagatzematge en arxiu a llarg termini. Qualsevol proc¨¦s de digitalitzaci¨® ¨¦s selectiu. El mateix contingut sonor aporta m¨¦s informaci¨® als potencials usuaris de la que pugui contenir ¨²nicament el senyal desitjat i els est¨¤ndards de conversi¨® del senyal anal¨°gic a digital fixen de fet, de manera permanent, els l¨ªmits a la resoluci¨® de l'¨¤udio, de manera que si aquest proc¨¦s no es realitza amb especial cura pot resultar incomplet o parcial.

El contingut principal d'aquestes Directrius es subdivideix en tres parts:

• Est¨¤ndards, principis i metadades
• Extracci¨® de senyal a partir dels originals
• Formats de destinaci¨®

Est¨¤ndards, principis i metadades. De les quatre tasques dutes a terme pels arxius ?adquisici¨®, documentaci¨®, acc¨¦s i preservaci¨®? preservar la informaci¨® en mans de la col¡¤lecci¨® (IASA-TC 03, 2001) n¡¯¨¦s la principal. No obstant aix¨°, si les tasques d'adquisici¨® i documentaci¨® es desenvolupen en combinaci¨® amb una estrat¨¨gia de preservaci¨® ben planejada i d¡¯acord amb est¨¤ndards adequats, es facilitar¨¤ l'acc¨¦s a la informaci¨®. L'acc¨¦s a llarg termini ¨¦s producte d'una preservaci¨® adequada.

L'observan?a dels est¨¤ndards m¨¦s ben implementats ¨¦s una necessitat fonamental tamb¨¦ en el marc de la preservaci¨® de l'¨¤udio digital. Aquestes Directrius recomanen el format LPCM (Linear Pulse Code Modulation, tamb¨¦ conegut per PCM), entrella?at en el cas de so est¨¨reo i en un fitxer WAV o preferiblement BWF [EBU Tech 3285] per a qualsevol ¨¤udio bicanal (2 pistes). L'¨²s de qualsevol codificaci¨® perceptual (compressi¨® amb p¨¨rdues) es desaconsella fermament. Es recomana digitalitzar l'¨¤udio a una freq¨¹¨¨ncia de mostreig de 48 KHz o superior, aix¨ª com amb un nombre de bits per mostra no menor de 24. La conversi¨® anal¨°gica a digital (A/D) ¨¦s un proc¨¦s que requereix precisi¨®. Els conversors de baix cost integrats en targetes de so d'ordinadors no podran complir amb les especificacions requerides pels programes de preservaci¨® d¡¯arxius.

El so, un cop codificat com a fitxer de dades, pel que fa a la preservaci¨® t¨¦ moltes de les caracter¨ªstiques inherents a les dades digitals. Un element clau per a gestionar-lo ¨¦s l'assignaci¨® d'un identificador persistent (Persistent Identifier, PI) i l'associaci¨® de les metadades apropiades. No entenem com a metadades nom¨¦s la informaci¨® descriptiva que permeti a l'usuari o l¡¯arxiu identificar el contingut, sin¨® tamb¨¦ la informaci¨® t¨¨cnica que faciliti el reconeixement i la reproducci¨® de l'¨¤udio a m¨¦s de la informaci¨® de preservaci¨®, necess¨¤ria per a retenir detalls sobre els processos involucrats en la generaci¨® del fitxer d'¨¤udio. Nom¨¦s d'aquesta manera es pot garantir la integritat del contingut sonor. L'arxiu digital dep¨¨n d'un conjunt complet de metadades per a mantenir la seva col¡¤lecci¨®. Un arxiu digital ben planejat ha de ser capa? d'automatitzar la producci¨® de moltes de les metadades, que han d¡¯incloure informaci¨® sobre el suport original, els formats i l¡¯estat de conservaci¨®, els dispositius i els par¨¤metres de reproducci¨®, la resoluci¨® i el format digital, l¡¯equipament t¨¨cnic i els operadors involucrats en el conjunt del proc¨¦s i els procediments duts a terme.

Extracci¨® de senyal a partir dels originals. ?Els arxius de so han d'assegurar que, en el proc¨¦s de reproducci¨®, els senyals enregistrats poden ser recuperats amb el mateix ?o millor encara? est¨¤ndard de qualitat que era possible en el moment en qu¨¨ van ser enregistrats (...) (tamb¨¦) els suports s¨®n portadors intr¨ªnsecs d'informaci¨®: desitjada o prim¨¤ria, consistent en el contingut s¨°nic esperat, i auxiliar o secund¨¤ria, manifestada de diferents maneres. Ambdues formen part del patrimoni sonor.? (IASA-TC 03, 2001)

Per a aprofitar al m¨¤xim el potencial que ens ofereix l'¨¤udio digital conv¨¦ adoptar els principis referits aqu¨ª i assegurar-ne que la reproducci¨® de l'¨¤udio original es realitza amb plena consci¨¨ncia de tots els aspectes involucrats. Aix¨° requereix coneixement hist¨°ric de les tecnologies d'enregistrament i reproducci¨® del so i consci¨¨ncia t¨¨cnica dels aven?os en la tecnologia de la reproducci¨®. Aquestes Directrius aporten, all¨¤ on resulta apropiat, consells sobre la reproducci¨® de formats hist¨°rics mec¨¤nics o d¡¯altres d¡¯obsolets, com els cilindres i discs de solc ample (els habitualment anomenats discs de pedra), sistemes d¡¯enregistrament sobre fil magn¨¨tic i dict¨¤fons, elap¨¦s de vinil, cinta magn¨¨tica anal¨°gica sobre casset i bobina oberta, suports digitals magn¨¨tics com el DAT i altres predecessors basats en cinta de v¨ªdeo, i mitjans ¨°ptics sobre disc com el CD i el DVD. S'inclouen recomanacions per a cadascun d'aquests formats pel que fa a la selecci¨® de la millor c¨°pia, neteja i restauraci¨® del suport, equips de reproducci¨®, velocitat i corbes d¡¯equalitzaci¨® en reproducci¨®, correccions sobre errors causats per equips d¡¯enregistrament mal calibrats i eliminaci¨® d'artefactes sobreposats al senyal per causes de l'emmagatzematge, aix¨ª com orientacions sobre el temps requerit per a completar transfer¨¨ncies d'anal¨°gic a digital. A les Directrius es recullen aspectes associats tamb¨¦ a consideracions d'ordre ¨¨tic, punt particularment significatiu all¨¤ on el pressupost de digitalitzaci¨® no pugui cobrir els considerables requisits de calendari que comporta qualsevol proc¨¦s de transfer¨¨ncia d'¨¤udio.

S'han de determinar objectivament tots els par¨¤metres comentats fins ara i registrar de manera apropiada cada proc¨¦s. L'emmagatzematge digital i les tecnologies i est¨¤ndards associats permeten una aproximaci¨® ¨¨tica a l¡¯arxiv¨ªstica del so mitjan?ant la producci¨® de documentaci¨® emmagatzemada en camps de metadades relacionats i vinculats al so mateix.

Formats de destinaci¨®. Les dades poden ser emmagatzemades de maneres molt diferents i en suports molt diversos. La tecnologia m¨¦s apropiada dependr¨¤ de les circumst¨¤ncies de la instituci¨® i de la seva col¡¤lecci¨®. Aquestes Directrius aporten consells i informaci¨® sobre diverses opcions i tecnologies possibles, des de grans sistemes d'emmagatzematge digital massiu (Digital Mass Storage Systems, DMSS) fins a sistemes manuals d'emmagatzematge a petita escala, cintes de dades, discs durs, discs ¨°ptics (incloent-hi els formats enregistrables CD-R i DVD-R) i magneto¨°ptics (MO).

No existeix cap format de destinaci¨® (o format finalista) que pugui considerar-se soluci¨® definitiva per a la preservaci¨® d'¨¤udio digital, i de fet cap desenvolupament tecnol¨°gic no podr¨¤ aportar mai aquesta soluci¨® final. M¨¦s aviat es tracta de simples baules en un proc¨¦s en qu¨¨ les institucions han de ser responsables del manteniment de les dades per mitj¨¤ dels canvis i desenvolupaments tecnol¨°gics, migrant dades dels sistemes actuals als seg¨¹ents en un proc¨¦s que es repetir¨¤ fins que les dades deixin de tenir valor. Els sistemes DMSS adequadament gestionats mitjan?ant un programari espec¨ªfic s¨®n la soluci¨® m¨¦s apropiada per al manteniment a llarg termini de les dades d'¨¤udio. ?Aquests sistemes permeten la revisi¨® autom¨¤tica de la integritat de les dades, la regeneraci¨® i, finalment, la migraci¨® amb un m¨ªnim ¨²s de recursos humans? (IASA-TC 03, 2001). Els sistemes poden ser adequats per a arxius m¨¦s petits, encara que aix¨° tindr¨¤ sovint com a resultat una creixent responsabilitat manual en el proc¨¦s de la revisi¨® de dades. Sistemes d'emmagatzematge puntuals o ?discrets? basats en CD-R i el DVD-R, aix¨ª com en discs magneto¨°ptics (MO), s¨®n inherentment menys fiables. Aquestes Directrius suggereixen est¨¤ndards i aproximacions destinats al manteniment de dades sobre aquest tipus de suports, tot i que recomana l'adopci¨® de solucions m¨¦s fiables basades en sistemes d'emmagatzematge integrat.