3.3 Infraestructura
3.3.1 No necessitem un est¨¤ndard de "metadades discogr¨¤fiques": tota soluci¨® espec¨ªfica per a un cert domini significa una limitaci¨® poc pr¨¤ctica. Necessitem una infraestructura de metadades que disposi d'un nucli de components compartit amb altres dominis, cadascun dels quals pugui al seu torn acollir variacions locals (mitjan?ant extensions de l'esquema, per exemple) aplicables a les tasques d'arxius audiovisuals concrets. Algunes de les qualitats essencials per a definir els requisits estructurals i funcionals de les metadades s¨®n les seg¨¹ents:
3.3.1.1 Versatilitat. Amb relaci¨® a les metadades, el sistema ha de ser capa? d'ingressar, fusionar, indexar, ressaltar i presentar a l'usuari metadades provinents d'una varietat de fonts descriptores d'una varietat d'objectes. Ha de ser tamb¨¦ capa? de definir estructures f¨ªsiques i l¨°giques, on l'estructura l¨°gica representa entitats intel¡¤lectuals ¡ªcom s¨®n col¡¤leccions o obres¡ª i l'estructura f¨ªsica representa els mitjans o suports f¨ªsics que constitueixen la font dels objectes digitalitzats. El sistema no ha d'estar subjugat a un sol esquema de metadades particular: ha de poder barrejar esquemes amb perfils d'aplicaci¨® (vegeu 3.9.10) ajustats a les demandes de cada arxiu en particular, sense comprometre'n la interoperabilitat. El repte est¨¤ a construir un sistema que pugui adaptar-se a aquesta diversitat, sense complicacions innecess¨¤ries per als usuari de baix perfil, alhora que permeti accions complexes als usuaris que volen m¨¦s marge de maniobra.
?
3.3.1.2 Extensibilitat. Habilitat per a encabir un ample espectre de mat¨¨ries, tipus de documents (com imatges i arxius de text) i entitats de negoci (identificaci¨® d'usuaris, llic¨¨ncies d'¨²s, pol¨ªtiques d'adquisici¨®, etc.). S'han de poder aplicar, desenvolupar o ignorar extensions de metadades sense posar en risc el conjunt del sistema. En altres paraules, at¨¨s que la implementaci¨® de metadades continua essent una ci¨¨ncia immadura, ha de ser possible l'experimentaci¨®.
3.3.1.3 Sostenibilitat. Capacitat de migraci¨®, manteniment rendible, usabilitat, rellev¨¤ncia i disponibilitat en el temps.
3.3.1.4 Modularitat. Els sistemes emprats per a crear, ingerir, fusionar, indexar o exportar metadades han de ser modulars per a facilitar la substituci¨® d¡¯alguns components que realitzen funcions concretes per altres, sense malbaratar per aix¨° el conjunt del sistema.
3.3.1.5 Granularitat. Les metadades han de presentar prou granularitat per a permetre tots els usos i prop¨°sits determinats. F¨¤cilment les metadades poden ser insuficientment granulars, mentre que ¨¦s estrany qu¨¨ el nivell de granularitat resulti excessiu per a permetre un cert prop¨°sit.
3.3.1.6 Liquiditat. Concepte de ?una escriptura, molts usos?5. El concepte de liquiditat s'aplica als objectes digitals i a les seves representacions capaces d'autodocumentar-se a trav¨¦s del temps, de manera que les metadades aportin m¨¦s valor en entorns en xarxa i atorguin m¨¦s rendiment a la inversi¨® inicial en temps i diners.
3.3.1.7 Obertura i transpar¨¨ncia. El sistema de metadades ha de permetre la interoperabilitat amb altres sistemes. Per a facilitar-ne l'extensibilitat, els est¨¤ndards, protocols i programari incorporats han de ser tan oberts i transparents com sigui possible.
3.3.1.8 Estructura relacional (jerarquia / seq¨¹¨¨ncia / proced¨¨ncia). El sistema ha d'expressar les relacions de depend¨¨ncia jer¨¤rquica que corresponguin (per exemple, en les escenes d'una representaci¨® teatral i altres derivades). En el cas d'objectes digitals, ha de mantenir i mapar adequadament als arxius digitals les instanciacions6 d'informaci¨® sobre els suports originals de dades i el contingut intel¡¤lectual. Tot aix¨° permet assegurar l'autenticitat de l'objecte arxivat (Tennant, 2004).
3.3.2 Aquesta recepta basada en la diversitat ¨¦s al seu torn una forma d'obertura. L¡¯aposta per un est¨¤ndard obert proposat pel W3C (World Wide Web Consortium) com XML (Extensible Markup Language), un llenguatge de marques ¨¤mpliament adoptat, no ha de ser obstacle per a implementacions particulars que incloguin una mescla d'est¨¤ndards d'intercanvi com ara MXF (Material Exchange Format) i AAF (Microsoft's Advanced Authoring Format).
3.3.3 Tot i ser un est¨¤ndard obert, la inclusi¨® pr¨¤ctica de metadades en el format MXF (Material Exchange Format) es realitza habitualment d'una manera propiet¨¤ria7. MXF aporta avantatges per a la ind¨²stria de la radiodifusi¨® perqu¨¨ es pot usar per a la transmissi¨® professional de contingut a temps real (streaming) mentre que altres contenidors permeten ¨²nicament la desc¨¤rrega completa de l'arxiu. L'¨²s de MXF com a contenidor de dades i metadades ¨¦s acceptable com a mitj¨¤ d'emmagatzematge nom¨¦s despr¨¦s de la substituci¨® d'aquelles metadades descrites mitjan?ant formats propietaris per altres de descrites en est¨¤ndards oberts.
3.3.4 S'ha escrit tant sobre el format XML que podria resultar f¨¤cil considerar-lo una panacea. L¡¯XML no ¨¦s una soluci¨® per se encara que s¨ª que ¨¦s un excel¡¤lent m¨¨tode d'aproximaci¨® a l'organitzaci¨® i reutilitzaci¨® de continguts, donada la seva enorme capacitat en combinaci¨® amb una inesgotable llista d'eines i tecnologies aportades per tercers en benefici del reciclatge econ¨°mic i la reutilitzaci¨® de dades. Com a tal, l¡¯XML s'ha convertit en l'est¨¤ndard de facto per a la representaci¨® de metadades associades a recursos disponibles a Internet. Una d¨¨cada d'euf¨°ria al voltant de l¡¯XML ve avui dia acompanyada pel continu desenvolupament d'eines obertes i tamb¨¦ comercials d'edici¨® del contingut generat en XML.
3.3.5 Tot i que el cap¨ªtol present inclogui refer¨¨ncies a formats espec¨ªfics de metadades d'¨²s com¨² o que prometen ser-ho en el futur, no pretenen en cap cas ser prescriptives. L'observan?a de les qualitats clau enumerades en la secci¨® 3.3.1 i l'arxiu i el manteniment detallat, expl¨ªcit i un¨ªvoc de tots els detalls t¨¨cnics, creaci¨® de dades, pol¨ªtica de canvis, dates i responsables associats, etc. haur¨¤ de permetre futures migracions i translacions sense canvis substancials en la infraestructura de base. Una infraestructura de metadades robusta ha de ser capa? d'acomodar nous formats de metadades mitjan?ant la creaci¨® o l¡¯aplicaci¨® d'eines espec¨ªfiques d'aquest format, com taules d'equival¨¨ncia o crosswalks8, o b¨¦ algorismes per a la traducci¨® de metadades d'un esquema de codificaci¨® a un altre de manera efectiva i precisa. Hi ha un bon nombre de taules d'equival¨¨ncia entre formats com MARC, MODS, MPEG-7 Path, SMPTE i Dublin Core. L'¨²s de taules d'equival¨¨ncia va m¨¦s enll¨¤ de la translaci¨® de metadades d'un format a un altre. Poden ser utilitzades com a base per a fusionar dos o m¨¦s formats de metadades en un tercer, o en un conjunt d'¨ªndexs de cerca. Donat un format contenidor o de transfer¨¨ncia apropiat, com ¨¦s el METS, gaireb¨¦ qualsevol format de metadades com MARC-XML, Dublin Core, MODS, SMPTE, etc. pot ser-hi acomodat. A m¨¦s, aquesta infraestructura oberta permetr¨¤ als arxius absorbir, en part o del tot, cat¨¤legs discogr¨¤fics provinents de sistemes inform¨¤tics heretats (antiquats per¨° encara en ¨²s) alhora que podr¨¤ oferir nous serveis basats en aquests arxius, per exemple, i far¨¤ ¨²s de les metadades heretades per a la seva collita (metadata harvesting - vegeu OAI-PMH, Open Archives Initiative Protocol for Metadata Harvesting).
?
?
5??Usos o lectures a partir de l'angl¨¨s WORM ¨CWrite Once, Read Many. (n. dels t.)
6??Anglicisme de l'¨¤mbit inform¨¤tic que es refereix a la creaci¨® d'un objecte, cas o exemple concret derivat d'una classe o model general de dades. (N. del T.)
7??Expressi¨® de l'¨¤mbit inform¨¤tic que fa refer¨¨ncia a solucions no obertes, ¨¦s a dir, solucions desenvolupades per companyies privades amb un ¨²s regulat per llic¨¨ncia i amb cert cost econ¨°mic. (n. dels t.)
8??Aplicat a metadades, el concepte de schema?crosswalk es refereix a una taula d'equival¨¨ncies entre elements o camps propis d'esquemes de bases de dades diferents. (n. dels t.)
